Avui, dia 22 de març, és el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta atribució prové d’una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 22 de març del 1993 encara que no es va reconèixer com a dret humà fins el 2010. I, és en aquest sentit, que seria fonamental que totes les nacions i racons s’unissin en aquesta mateixa causa tan important pels reptes globals que s’afronten a nivell de la gestió dels béns naturals i del canvi climàtic.
Cada dia més ciutats, regions i països decideixen girar el full de la privatització de l’aigua per a remunicipalitzar el servei, recuperant el control públic de l’aigua i del seu sanejament. Molt sovint, aquestes remunicipalitzacions neixen com a resposta a les falses promeses dels operadors privats i a la seva incapacitat de servir les necessitats de la gent en detriment dels seus beneficis econòmics. El fenomen és creixent: des del 2010 fins al 2017 s’han documentat més de 835 casos de remunicipalitzacions de serveis bàsics arreu del món, dels quals 267 casos corresponen a recuperacions del servei d’abastament d’aigua.
Des d’Aigua És Vida Girona creiem fermament i entenem l’aigua com un dret fonamental i un bé comú que ha de ser gestionat de forma pública, democràtica i transparent. En aquest sentit, remunicipalitzar ha d’anar molt més enllà que el simple canvi de gestió del servei, sinó que ha de significar una transformació del paradigma de gestió que s’ha dut a terme fins ara, apostant per una visió de l’aigua com a dret humà i avançant cap a una gestió sostenible ambientalment a curt, mitjà i llarg termini.
Pel que fa a la gestió, el servei d’abastament d’aigua de la ciutat de Girona (així com Salt i Sarrià) ha estat controlat durant dècades per mans privades a través d’una empresa de tipus mixt, amb participació privada majoritària: AGISSA. En aquests moments aquesta empresa es troba apartada de la gestió degut a la seva imputació com acusada en un procés judicial. Aquesta situació, d’una banda, posa en evidència les mancances en la gestió duta a terme fins ara, i d’altra banda, genera una finestra d’oportunitat irrenunciable cap a una millora en la gestió, assegurant el control ciutadà i una major transparència, a través de la seva remunicipalització. Davant aquest escenari, i a les portes d’unes eleccions municipals, el compromís dels grups polítics locals per avançar en aquesta direcció és imprescindible.
Pel que fa a la sostenibilitat del sistema hídric, el cas de la ciutat de Girona, el context actual és preocupant. A dia d’avui, i amb la baixa previsió de pluges i riscos de sequera, molts dies el cabal del riu Ter no arriba ni als 3 metres cúbics per segon, malgrat tenir uns embassaments per sobre del 80%. Aquest escenari s’ha de revertir per poder tenir uns recursos hídrics el més rics i dinàmics possible. Cal una gestió permanent de l’aigua i cal que l’administració hi prengui partit en la seva gestió, per a tal de millorar-la en tots els aspectes. És per això i molt més que no ens cansarem de dir que volem uns rius de tots i de totes, plens de biodiversitat, amb ecosistemes rics i equilibrats i que l’aigua estigui a l’abast de tothom de manera extensa i garantida com a bé imprescindible que és, sense talls per motius econòmics, i amb la participació activa de la població en la presa de decisions per la seva gestió.
Prou negoci i especulació amb l’aigua, apostem per a la remunicipalització i la seva gestió democràtica i transparent a Girona i arreu!
