Aigua és Vida Girona ens adherim i participarem activament a la Vaga pel Clima promoguda per Rebel·lió o Extinció a nivell mundial, el proper 27 de setembre.
Si voleu estar més informats, no dubteu a assistir a la presentació pública d’aquest moviment a Girona. El 9 de setembre, a les 18:30h!
Avui, dia 22 de març, és el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta atribució prové d’una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 22 de març del 1993 encara que no es va reconèixer com a dret humà fins el 2010. I, és en aquest sentit, que seria fonamental que totes les nacions i racons s’unissin en aquesta mateixa causa tan important pels reptes globals que s’afronten a nivell de la gestió dels béns naturals i del canvi climàtic.
Cada dia més ciutats, regions i països decideixen girar el full de la privatització de l’aigua per a remunicipalitzar el servei, recuperant el control públic de l’aigua i del seu sanejament. Molt sovint, aquestes remunicipalitzacions neixen com a resposta a les falses promeses dels operadors privats i a la seva incapacitat de servir les necessitats de la gent en detriment dels seus beneficis econòmics. El fenomen és creixent: des del 2010 fins al 2017 s’han documentat més de 835 casos de remunicipalitzacions de serveis bàsics arreu del món, dels quals 267 casos corresponen a recuperacions del servei d’abastament d’aigua.
Des d’Aigua És Vida Girona creiem fermament i entenem l’aigua com un dret fonamental i un bé comú que ha de ser gestionat de forma pública, democràtica i transparent. En aquest sentit, remunicipalitzar ha d’anar molt més enllà que el simple canvi de gestió del servei, sinó que ha de significar una transformació del paradigma de gestió que s’ha dut a terme fins ara, apostant per una visió de l’aigua com a dret humà i avançant cap a una gestió sostenible ambientalment a curt, mitjà i llarg termini.
Pel que fa a la gestió, el servei d’abastament d’aigua de la ciutat de Girona (així com Salt i Sarrià) ha estat controlat durant dècades per mans privades a través d’una empresa de tipus mixt, amb participació privada majoritària: AGISSA. En aquests moments aquesta empresa es troba apartada de la gestió degut a la seva imputació com acusada en un procés judicial. Aquesta situació, d’una banda, posa en evidència les mancances en la gestió duta a terme fins ara, i d’altra banda, genera una finestra d’oportunitat irrenunciable cap a una millora en la gestió, assegurant el control ciutadà i una major transparència, a través de la seva remunicipalització. Davant aquest escenari, i a les portes d’unes eleccions municipals, el compromís dels grups polítics locals per avançar en aquesta direcció és imprescindible.
Pel que fa a la sostenibilitat del sistema hídric, el cas de la ciutat de Girona, el context actual és preocupant. A dia d’avui, i amb la baixa previsió de pluges i riscos de sequera, molts dies el cabal del riu Ter no arriba ni als 3 metres cúbics per segon, malgrat tenir uns embassaments per sobre del 80%. Aquest escenari s’ha de revertir per poder tenir uns recursos hídrics el més rics i dinàmics possible. Cal una gestió permanent de l’aigua i cal que l’administració hi prengui partit en la seva gestió, per a tal de millorar-la en tots els aspectes. És per això i molt més que no ens cansarem de dir que volem uns rius de tots i de totes, plens de biodiversitat, amb ecosistemes rics i equilibrats i que l’aigua estigui a l’abast de tothom de manera extensa i garantida com a bé imprescindible que és, sense talls per motius econòmics, i amb la participació activa de la població en la presa de decisions per la seva gestió.
Prou negoci i especulació amb l’aigua, apostem per a la remunicipalització i la seva gestió democràtica i transparent a Girona i arreu!
AGISSSA, l’empresa gestora del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter gestiona un parc de comptadors del voltant de 65.000 unitats.
El comptador del servei d’aigua és propietat de l’usuari, i quan una persona sol·licita l’alta del servei en paga la seva compra. A partir d’aquell moment, en el seu rebut d’aigua passa a pagar una “quota de conservació” mensual (com es pot comprovar a la fotografia d’una factura d’un client actual) amb la finalitat que el comptador es pugui substituir per un de nou transcorregut un període determinat de temps, sense cost addicional.
La quota de conservació de comptadors té tractament d’ingrés “no tarifari” i això significa que és un ingrés separat del preu de l’aigua. La conseqüència principal d’això és que l’IVA d’aquesta quota és del 21% en comptes del 10% que té el consum d’aigua.
Per tant, aquesta separació ens serveix per identificar clarament quins són els ingressos que l’empresa ha previst obtenir per aquesta activitat, i els costos haurien d’anar en consonància amb aquest nivell d’ingressos. No tindria sentit de cap altra manera, donat que cal recordar que el comptador és de l’usuari i, per tant, d’alguna manera és com una mena de “guardiola” que va fent cada usuari perquè se li pugui substituir el comptador per un de nou transcorregut el temps que l’empresa ha calculat que aquest arriba a la fi de la seva vida útil.
Des d’Aigua és Vida Girona després d’investigar aquest fet, vam demanar contactar directament a l’empresa, que no ens sap dir quin és aquest termini en el que substituirà el comptador, parlant d’un rang d’entre 10 i 15 anys, però s’han detectat comptadors amb antiguitats inclús superiors.
Creiem que la quota de conservació ha d’estar calculada “en 10″ o “en 15” anys, però que no pot estar-ho “entre 10 i 15”, ja que s’incorreria en el ris per l’usuari de que estigui pagant el comptador en 10 anys i se li substitueixi en 15 anys, i això suposaria un perjudici econòmic per ell.
AGISSA tampoc ens pot confirmar que els preus que aplica als comptadors siguin preus que els hagi autoritzat l’Ajuntament de Girona, i així no ens ha aportat la confirmació d’aquestes aprovacions de preus (de fet, consultant l’estudi de tarifes no sembla que l’Ajuntament entri fins a aquest detall a l’hora d’aprovar la quota de conservació, i això una vegada més suposa un risc i perjudici per als usuaris del servei). En referència als preus de comptadors que ha indicat AGISSA, s’han consultat preus de mercat i es troba que aquests preus són molt superiors (més de 4 vegades superiors a aquests).
Les auditories del servei d’AGISSA dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015 mostren com els ingressos que AGISSA percep per aquest concepte són molt superiors als costos reals que l’empresa destina a aquesta tasca (ingressos al voltant de 420.000 € anuals i despeses d’uns 70.000 €, amb el que l’empresa obtindria un marge aproximat de 350.000 € anuals).
A falta d’auditar quin és aquest marge que s’ha embutxacat AGISSA durant molts anys, podem afirmar que AGISSA s’ha enriquit amb varis milions d’euros per aquest concepte.
Aquest és un perjudici directe a cadascun dels usuaris del servei de Girona, Salt i Sarrià de Ter, donat que el comptador és de la seva propietat, d’acord amb l’article 49 del Reglament del servei.
Com a darrer detall, cal indicar que s’aprecia que el parc de comptadors es troba antiquat, superant-se els 12 anys d’antiguitat dels comptadors en molts casos. Aquest fet és rellevant perquè en breu entrarà en vigor una nova legislació que responsabilitzarà a l’usuari de tenir el comptador en unes condicions mínimes de funcionament, fins al cas de què, per exemple, si aquest té més de 12 anys d’antiguitat se’l pot multar, amb sancions importants.
“El proyecto de orden que prepara el Gobierno ha fijado precisamente 2019 como año de inicio para la sustitución de estos equipos de medición y establece un plazo de tres años (ampliable a cinco) para renovar los contadores. En caso de que después de ese plazo todavía quede alguno obsoleto, la multa que fija la Ley de Metrología (del año 2014) asciende hasta cinco mil euros (como infracción leve), que deberá pagar el propietario del contador, quien está obligado a su sustitución.”
Això voldria dir que després de que AGISSA hagi obtingut uns guanys molt importants per aquesta activitat (marge del 82%) i no hagi fet la feina de substitució pertinent, encara resulti que els usuaris del servei es vegin obligats a haver de pagar un nou comptador d’acord amb la legislació vigent.
Davant una nova irregularitat (i ja en van…) des d’Aigua és Vida Girona demanem a tots els usuaris que ens ajudina fer-ne difusió, i als Ajuntament de Girona, Sarrià i Salt que actuin més proactivament en les investigacions de les irregularitats, ara que ja no poden excusar-se en que l’empresa els dificulta l’accés a la informació, ja que des del setembre de 2017 són els administradors d’AGISSA per ordre judicial.
* Trobareu més informació a Twitter: @aiguaesvidaGi i Facebook: @aiguaesvidagirona
Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA ven l’aigua a aquests municipis a un preu que quadruplica el del Consorci de la Costa Brava.
AGISSSA, l’empresa gestora del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter, ven aigua “en alta” als municipis de Vilablareix, Aiguaviva, Fornells, Sant Julià de Ramis, Bescanó i Quart, i també al Consorci de la Costa Brava.
La gestió de l’aigua “en alta” és la responsable de la captació, potabilització i distribució des dels punts de captació (del riu Ter en aquest cas) fins als dipòsits municipals o punts de venda d’aigua d’aquests municipis i del Consorci.
Des d’Aigua és Vida Girona denunciem que el preu de venda en alta que fa AGISSA a aquests municipis resulta ser més de quatre vegades superior al que compra l’aigua el Consorci de la Costa Brava.
El motiu? AGISSA hauria d’aprovar el preu de venda en alta d’acord amb un estudi de costos de les instal·lacions que utilitza per al servei de venda d’aigua en alta, però segons continuades auditories del servei, dels anys 2012 a 2015, això no s’està complint, i tampoc sembla que s’hagi posat remei a aquesta irregularitat coneguda per l’Ajuntament de Girona.
També cal tenir en compte que el preu de la venda d’aigua en alta l’hauria d’aprovar el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però que això no ha succeït mai.
Així, els 18.247 habitants d’aquests 6 municipis acaben tenint un sobrecost en el servei que indubtablement acaba repercutint en el preu de la seva factura, fins al punt que aquests 5 municipis arriben a pagar fins a més del triple que un usuari de Girona, Salt o Sarrià de Ter pel mateix consum bàsic de 6 m3 al mes (Font: Observatori de preus de l’ACA).
El Consorci de la Costa Brava, a través de l’empresa mixta ABASTEM, ven aigua a diferents municipis i curiosament resulta que el preu de venda que els aplica és coincident amb el preu de venda que AGISSA aplica a aquests 5 municipis.
Té realment el Consorci uns costos per la prestació del servei que arriben a quadruplicar aquest preu?
Un element comú addicional és el fet de que el soci privat d’AGISSA és GIRONA SA, empresa que està formada per CaixaBank (anteriorment Caixa Girona), FCC i AGBAR. GIRONA SA també és accionista de Prodaisa, empresa que gestiona la major part dels municipis de l’àrea de Girona. I l’empresa mixta d’abastament en alta del Consorci de la Costa Brava, ABASTEM, té com a soci privat una agrupació d’interès econòmic (AIE) formada de nou per FCC i AGBAR. Com a darrer detall, cal recordar que Caixa Girona fou la caixa d’estalvis de la Diputació de Girona (veure esquema:)
Us deixem el fil que hem fet a Twitter denunciant la situació: https://twitter.com/aiguaesvidaGi/status/1087280017795698688
El dijous 20 de desembre, participarem com a Aigua és Vida Girona a la Jornada “Dret a la ciutadania”, organitzada per la Universitat de Girona.
Dijous 20/12, de 16h a 20h a l’Ateneu Coma Cros (Salt).
No us ho perdeu!
Ja hem recarregat les piles i tornem amb moltes energies per seguir lluitant per una municipalització definitiva de l’aigua a la nostra ciutat i arreu del país, i per garantir que els nostres rius tinguin unes bones condicions mediambientals.
No us ho penseu més i veniu a conèixer Aigua és Vida Girona! Avui, dimecres 5 de setembre a les 19h al Centre Cívic del Barri Vell!
Agafeu forces durant l’agost i aprofiteu per gaudir dels rius!
La Plataforma Aigua és Vida Girona sempre hem defensat un model públic de gestió integral de l’aigua sota control social, en el que es garanteixi la qualitat i l’accés al servei per a tothom, així com mesures de control que impedeixin casos com els incompliments actuals per part d’AGISSA i irregularitats diverses que s’han pogut detectar (com per exemple el suposat ús del “cànon de la pròrroga del 2013” per a l’adquisició del “Fons Santos Torroella”, manca d’inversió i mal estat de la xarxa en alguns barris, entre d’altres).
La mesura cautelar dictada pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona a finals d’octubre de 2017, per la que s’apartava l’empresa privada Girona SA de la gestió d’AGISSA i es donava als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, va ser valorada per nosaltres com oportunitat per a construir una base sòlida pel model de futur, que ha d’incloure una gestió impecable del servei, tant en l’aspecte econòmic, tècnic, com social. I pensem que la inclusió de ponts que facilitin aquesta comunicació amb els ciutadans i que en permetin la seva participació és un aspecte clau.
Tot i això, vam seguir observant que el consistori no estava actuant prou diligentment per assegurar que la gestió pública sigui una realitat un cop finalitzada la mesura cautelar i que no s’estava dotant de contingut la Taula de Municipalització de l’Aigua i que, per tant, la ciutat es veuria abocada a una nova pròrroga del contracte amb AGISSA.
Sent coneixedors que en el mes de gener de 2018 els municipis de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa van constituir l’Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l’Aigua (AMAP), que té com a principal objectiu difondre i promoure la gestió pública de l’aigua, així com donar suport a tots aquells municipis que vulguin adoptar aquest model de gestió, Aigua és Vida Girona vam demanar ja al mes de març passat al consistori gironí que s’incorporés a aquesta associació, petició que es va refermar mitjançant el registre d’una instància de sol·licitud a data 17 de maig de 2018 dirigida a l’equip de govern (núm. de registre 2018037687).
Votació al Ple de Girona de l’Adhesió a l’AMAP. 09.07.2018
Aigua és Vida es congratula del pas fet per Girona, que aprovà en el ple del 9 de juliol, l’adhesió com a membre de ple dret de l’AMAP amb els vots a favor de la CUP, ERC, PdeCat i PSC (Ciutadans hi va votar en contra i el PP s’hi va abstenir).
En aquest sentit, instem a l’Ajuntament a aprendre dels municipis que ja han impulsat el procés mitjançant l’intercanvi d’experiències, i aprofitar el suport que ofereix l’AMAP, sobretot pel que fa a l’assessorament i assistència, jurídica i administrativa per als seus membres en processos de recuperació de concessions i remunicipalització de serveis, així com el suport tècnic per a la revisió del compliment de les clàusules dels contractes de concessió actuals.
Des d’Aigua és Vida seguirem treballant per assegurar la municipalització i per assolir una major sensibilització i conscienciació de la ciutadania sobre la defensa de l’aigua com a recurs essencial i dret humà. També reafirmem l’oferiment a col·laborar, com fins ara, de manera activa amb l’Ajuntament i seguirà promovent la sensibilització i informació.
Per a Aigua és Vida Girona la preservació del medi i la valoració de l’aigua com a bé comú i escàs són dos objectius essencials.
Per això lluitem i ho reivindiquem en cada una de les nostres accions i per això estem treballant per tal d’estendre la sensibilització sobre aquests temes., sobretot entre els menuts i els joves.
Us deixem unes fotos d’algunes de les xerrades fetes en els últims mesos: al CAU Pare Claret de Pedret, amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l’Assemblea de joves, i amb els Natus a la Universitat de Girona.
A més a més, estem molt contents d’informar-vos que hem preparat un material didàctic que oferim a les escoles a través de La Caseta, on l’Ajuntament de Girona recull els recursos educatius disponibles. En poques setmanes al web http://www2.girona.cat/ca/caseta_recursoseducatius ja podreu trobar les activitats proposades de cares al curs que ve.
Si ets d’un col·lectiu i vols que vinguem a fer una xerrada, o si formes part de la comunitat educativa d’una escola, siguis mestre, mare o pare, monitor, etc i vols que vinguem a fer una activitat pedagògica, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un correu a aiguagirona@gmail.com !
No volíem deixar passar l’oportunitat d’animar-vos a participar en el micromecenatge per el documental “El Ter al límit. L’aigua a Catalunya, una qüestió de país”, que parla del nostre Ter i de l’abús que al llarg de dècades se n’ha fet.
La creixent demanda d’aigua potable a Catalunya, especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona, fa replantejar la planificació i gestió hidrològica actual. El canvi climàtic, així com el transvasament sistemàtic d’aigua del riu Ter, molt superior al que marca una llei completament desfasada, està deixant al riu sense el cabal mínim necessari per mantenir la vida dels seus ecosistemes i poder satisfer les necessitats hídriques de la seva conca.
El riu Ter ha conformat el paisatge i l’estil de vida del territori que travessa. Durant la revolució industrial va ser uns dels motors de Catalunya i, històricament, ha estat el riu més solidari de totes les conques Catalanes, arribant a cedir puntualment fins al 90% el seu cabal cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment el riu Ter es troba al límit dels seus recursos hídrics i cal trobar solucions urgents. Tenir resoltes qüestions bàsiques com l’aigua, esdevé imprescindible pel futur d’un país.
Bona part dels representants dels diversos organismes que van signar l’Acord del Ter l’any passat, com Aigua és Vida Girona, expliquem amb claredat la magnitud del problema.
Els autors han obert una d’aquestes eines de finançament per poder completar el documental sencer. Les petites aportacions econòmiques que es poden fer en aquesta pàgina del vídeo han de permetre completar tan interessant projecte.
Per col·laborar-hi i accedir a les recompenses, i per tenir tota la informació sobre el projecte, només heu de clicar en el següent enllaç: Micromecenatge El Ter al límit
També podeu visitar la pàgina de Facebook del projecte: https://www.facebook.com/documentalelterallimit/
