El 22 de març de 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta data formalment proposada per l’Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel medi ambient i el desenvolupament de Rio Janeiro es va començar a celebrar des d’aquell mateix dia i any.
Des d’Aigua és Vida, en el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua d’enguany hem organitzat tota una sèrie d’actes amb dos objectius principals: reivindicar el bon estat ecològic de tots els nostres rius des de la conca de l’Ebre a la de la Muga i la remunicipalització de la gestió del cicle integral urbà de l’aigua. Així mateix, destaquem el treball i la perseverança dels moviments socials a les conques, pobles i ciutats de Catalunya i valorem la gestió de les administracions que en cada cas en són competents.
Mobilitzats i creant el nou model
L’èxit de la manifestació de Terrassa del 19 de març organitzada per la Taula de l’Aigua de Terrassa i Aigua és Vida, amb gairebé 100 entitats donant-li suport i més de 3000 persones manifestant-se que varen omplir el centre urbà de Terrassa són mostra del canvi de model que la ciutadania reclama. L’Aigua és un Dret Humà fonamental per a la vida que de cap manera pot ser emprat per al negoci d’uns pocs. Malauradament, però, a Catalunya més d’un 80% de la ciutadania és abastida per empreses privades amb afany de lucre. Més concretament, un 80% d’aquestes empreses privades formen part de la multinacional AGBAR, com és el cas de Terrassa on Mina de Terrassa gestiona el servei amb un 35% de capital en les seves mans. A Terrassa, després de la finalització d’una concessió de 75 anys, la companyia privada es nega a facilitar a l’Ajuntament la informació necessària que per llei cal per a la seva liquidació. Tot i que, 20 de 27 regidors del Ple de Municipal aposten per recuperar la gestió pública, la companyia del grup AGBAR obviant el més essencial de la democràcia s’hi nega.
Però no tot és lluita i al carrer. Ahir 21 de març, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, hem organitzat les Jornades “Aigua Bé Comú: Reptes i Futur”. Un espai de debat i reflexió on moviments socials, operadors públics i institucions municipals hem presentat i posat en comú les nostres propostes per avançar cap a un model certament democràtic, transparent i apoderat de l’aigua; de què representa l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua i com gestionar aquestes empreses públiques i democràtiques des del servei públic i el màxim rigor econòmic. Així com, una anàlisi dels elements que un servei d’aigua entès com a bé comú ha de revisar, contemplar o incorporar.
Els ecosistemes fluvials lluny del bon estat ecològic
L’aigua és vida i sense uns rius i aqüífers en bon estat ecològic no serà possible garantir l’abastament per als diversos usos, des dels rurals als urbans, ni tampoc la preservació de la nostra biodiversitat i el nostre patrimoni natural. Al Ter, el Grup de Defensa del Ter continua vetllant i denunciant abocaments incontrolats a rieres, així com difonent incansablement els impactes de la sobresaturada cabana porcina que continua contaminant de nitrats les nostres reserves naturals que són els aqüífers. Aigua és Vida Girona amb els Natus de Girona, amb un treball de gran rigor continuen denunciant l’incompliment de cabals del Ter al seu pas per Girona.
A l’Ebre, sorgeixen nous moviments socials que denuncien i porten al Parlament de Catalunya l’acumulació de sediments als embassaments que no arriben al Delta de l’Ebre pel fet de no obrir les comportes baixes de desguàs per l’interès del règim que dicten les multinacionals energètiques. Mentre el Delta de l’Ebre és en regressió per falta de sediments, afegits a una ja realitat anomenada “efectes del canvi climàtic”. La simbòlica, en el marc dels moviments socials, Plataforma de l’Ebre continua el seu incansable treball amb mobilitzacions, denúncies al Tribunal Suprem, peticions i queixes al Parlament i la Comissió Europea per preservar el Delta de l’Ebre, una Reserva de la Biosfera afectada per una incompressible planificació de més de 400.000 hectàrees de nous regadius i el conseqüent increment de l’incompliment dels cabals ecològics i, per tant, augment de la regressió, subsidència i salinització del Delta. Mentre la Generalitat de Catalunya anuncia un transvasament des del Segre (riu afluent de la conca de l’Ebre) a la conca de l’Anoia i continua amb la construcció del Canal Segarra Garrigues. Un canal sense viabilitat econòmica ni social ni ambiental. No hi ha prou aigua, no hi ha pagesia i no surten els números per a les collites si s’internalitzen els costos de l’obra. Incomprensible, delirant però cert.
Molts municipis obren la porta a l’esperança
Des d’Aigua és Vida, dissortadament ens veiem obligats a valorar molt negativament la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa al nou Pla Hidrològic de Conques Internes de Catalunya que entre altres disbarats econòmics i ambientals subvenciona infraestructures a l’empresa que salinitza el Llobregat tot i el reguitzell de sentències en contra de la seva activitat i ha rebaixat els cabals ecològics dels nostres rius en un 40% sense cap criteri científic. Així mateix, també considerem la planificació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com a nefasta. Amb un model arcaic i obsolet segrestat per regants i hidroelèctriques que des de la cobdícia infinita fora de raó aposta per un augment de regadius i embassaments que només pot suportar el paper.
Finalment, amb molta alegria observem esperançats els canvis que sembla que es produeixen des del municipalisme, una fornada de polítiques i polítics que amb valentia volen canviar les inèrcies assumides sense cap sentit. Aigua és Vida valorem molt positivament el canvi de paradigma que molts Ajuntaments de Catalunya estan assumint en apostar seriosament per recuperar la gestió pública de l’aigua, estan oberts a incorporar la participació ciutadana en aquest nou model de gestió.
L’any 2016 varen remunicipalitzar 14 municipis, molt possiblement amb gran valentia enguany Terrassa ho farà plantant cara a les multinacionals de l’aigua que de cap manera volen perdre el seu gran negoci. Darrera, ben aviat, grans ciutats com Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Cerdanyola, Sarrià de Ter, Ripollet, etc. estem segurs que pròximament es pujaran a l’onada imparable que Terrassa ha endegat.
Tant de bo, el Dia Mundial de l’Aigua del proper any continuem amb aquest optimisme, s’expandeixi al que ara no ho fan bé i els moviments socio ambientals de l’aigua continuïn forts i motivats.
