Acte reivindicatiu al Pasteral

El passat 13 d’abril la Plataforma Aigua és Vida va fer un acte a la presa del Pasteral per reivindicar l’aigua com un bé públic, i per denunciar els abusos que pateix el riu Ter com a resultat de la mercantilització d’aquest recurs natural. A continuació podeu llegir el manifest d’aquella jornada, així com veure’n un resum en forma de video.

MÉS AIGUA AL TER, PRIVATITZACIÓ NO

Els rius són un recurs natural bàsic per a la vida. Però un riu necessita aigua i abans de qualsevol altre ús cal respectar un cabal ecològic mínim perquè aquest pugui seguir essent un riu i conformar un paisatge, garantir la vida de l’ecosistema que acull i complir amb les funcions ambientals bàsiques d’un riu.

El riu Ter està en perill. 

Les rescloses destinades a la producció hidroelèctrica i les derivacions d’aigua constants al llarg del Ter mig-alt (es comptabilitzen 98 rescloses pels 131 km del Ter entre el naixement i Manlleu) són un clar abús de l’aigua com a negoci per sobre l’aigua vida, ja que repetidament s’incompleixen els cabals ecològic del riu

Així mateix, en els darrers anys més d’un 70% del cabal del Ter que arriba als pantans s’ha derivat cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. La voluntat de fer possible el retorn de cabals al Ter de pantans en avall per satisfer un mínim de cabal ecològic pel riu i la privatització d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL) són dinàmiques contràries.

L’empresa fins fa poc pública Aigües Ter – Llobregat, que en gestiona l’aigua, està vivint una tèrbola privatització amb la complicitat entre la Generalitat i grans capitals d’inversió enfrontats entre si (Agbar-Suez i Acciona). Aquests últims atrets pels beneficis garantits doncs ens trobem davant d’un mercat captiu de més de 4,5 milions de persones d’un bé bàsic com l’aigua i atrets per la possibilitat de controlar diferents fonts d’aprovisionament d’aigua i controlar de facto la política hidràulica del país. És evident que quan la gestió passa d’uns principis ambientals i una vocació de servei públic a interessos lucratius, el Ter en sortirà perdent. Perquè ha sigut i és la font d’aigua més barata, amb diferència. Per aquestes empreses el control de l’aigua és sens dubte un bon negoci. De la mateixa manera que no és privatitzaria ATLL si aquesta no fos rentable. L’encariment d’un 70% de la factura de l’aigua d’ATLL del passat juliol assegurava la viabilitat de la mateixa, no obstant això el procés de privatització segueix en marxa i suposarà noves pujades de tarifa. No pas per millorar el servei, sinó per assegurar els 1.600 milions de beneficis que l’empresa concessionària espoliarà i els 1.000 de cànon concessional que ha de pagar, més ben dit, que pagarem la ciutadania.

La Plataforma Aigua és Vida, en una ronda de mocions contra la privatització d’ATLL ha aconseguit que 35 municipis catalans (amb un total de 1.236.959 habitants) es posicionin en contra de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, i algun d’ells han iniciat contenciosos administratius contra la privatització perquè se’ls han expropiat infraestructures que van cofinançar amb la Generalitat.

Privatitzacions als municipis del Ter

A la conca del Ter, sobretot al tram mig, la contaminació dels aqüífers subterranis ha estat un agreujant pel què fa a la pressió sobre el Ter en l’aprovisionament. Enlloc de corregir i sancionar el focus contaminant, s’ha fugit endavant abandonant pous d’aprovisionament i pagant amb diners públics la connexió al Ter. Molts municipis davant d’aquest escenari més complex, han optat per privatitzar-externalitzar la gestió de l’aigua al seu municipi. Qui contamina no paga, i de retruc externalitzem la gestió de l’aigua perquè esdevingui un atractiu negoci. Així Agbar-Suez (a través de les seves filials) ha anat assolint el control de la gestió de l’aigua en baixa en la majoria de municipis del Ter. Per mandra o desconneixement els ajuntaments han acceptat successives prorrogues a proposta de l’empresa concessionària a canvi de la promesa d’inversions a la xarxa d’abastament. Inversions que l’ajuntament no pot afrontar, però que de fet ni controla, ni en conneix la necessitat, ni es planteja alternatives. Aquest és el cas recent de Girona, Manlleu i Roda de Ter.

Volem una gestió pública de l’aigua

L’aigua és vida. Per això volem que la gestió del cicle de l’aigua sigui explícitament exclosa de l’àmbit del lucre. La participació ciutadana, la transparència, els criteris ambientals i el control social han de ser els eixos vertebradors d’aquests servei públic. Des d’Aigua és Vida defensem la gestió 100% pública del cicle integral de l’aigua i vetllarem perquè no es repeteixin prorrogues barroeres de l’externalització d’aquest servei.

Privatitzar o externalitzar la gestió de l’aigua és allunyar-nos del riu i suposa una gestió irresponsable dels recursos bàsics. En paraules de Miquel Martí i Pol, “… perdre el riu, o consentir-ne un empobriment, una degradació que el facin pràcticament inidentificable, és atemptar contra els propis orígens”.

Avui és l’aigua, demà la vida.

El Pasteral, a 13 d’abril.
Plataforma Aigua és Vida

Advertisements