Comunicat en relació al cànon de l’aigua i la compra de la col·lecció Santos Torroella per part de l’ajuntament de Girona

Arran de les darreres informacions a la premsa gironina sobre de la compra del fons d’art Santos Torroella per part de l’ajuntament de Girona que semblen indicar que la compra (3,9 milions d’euros) es pagarà, en part, amb el cànon de l’aigua, des de l’assemblea de Girona i Salt de la plataforma Aigua és Vida volem fer algunes consideracions sobre el tema i explicar en què consisteix aquest cànon.

D’on surten els diners del cànon?

Segons la condició 8a del conveni de la pròrroga de la concessió del servei d’aigua fins l’any 2020 a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA (AGISSA; empresa que ve gestionant el servei des de 1976, privada en un 80%, controlat per la Caixa, Agbar i FCC-Aqualia), aprovada fa un any per l’ajuntament malgrat una important oposició ciutadana i de moltes entitats, s’especifica un cànon inicial on el soci privat d’AGISSA (aquest 80% de la Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) aportarà 3,75 milions d’euros als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, en tres anys. Aquests diners li seran retornats amb interessos a través d’AGISSA, al llarg de vuit anys.

Com es retorna el cànon?

L’Ajuntament ha argumentat que d’aquesta manera no s’incrementarà l’endeutament municipal. Tal com es presenta sovint aquest cànon, sembla una donació. Res més lluny de la veritat: com s’explica al mateix document abans esmentat, es tracta d’un préstec, que s’ha de retornar al soci privat a través dels ingressos d’AGISSA: és a dir, amb els rebuts de l’aigua que paguem tota la ciutadania. En altres paraules: AGISSA fa de banc de l’Ajuntament, assumint costos ben diferents del que és només el servei d’aigua i repercutint-los sobre els abonats. De fet, el conveni de pròrroga ho diu ben clar (condició 12a): l’aigua s’incrementarà anualment d’acord amb la pujada de l’IPC fins a la finalització de la concessió. Per tant, per tal de retornar aquest cànon, i a més si els costos del servei pugen per algun altre motiu propi del servei, també hi haurà aquest increment addicional. De fet, al cap de 3 mesos de la renovació del contracte l’Ajuntament ja va aplicar el primer increment de la tarifa d’acord amb l’IPC de Catalunya, i es va justificar perquè si no es feia s’incompliria el contracte.

Amb aquest cànon-préstec, l’Ajuntament té capacitat econòmica suficient per poder pagar, per exemple, una col·lecció de quadres sense necessitat d’endeutar-se  tècnicament, però els ciutadans de Girona sí que estem endeutats, que al cap i a la fi és el mateix.

Des d’Aigua és Vida volem reiterar la denúncia d’aquest cànon i l’exigència que el rebut de  l’aigua només serveixi per pagar els costos derivats del servei d’aigua, i més tractant-se d’un servei tan essencial i imprescindible. També denunciem la perversió d’incrementar innecessàriament el rebut de l’aigua pel fet d’incloure-hi costos que res tenen a veure amb l’aigua, i més quan moltes famílies i particulars tenen problemes per fer front a aquest i altres rebuts de serveis bàsics (habitatge, llum, calefacció…).

Advertisements