Auditoria a Aigües de Girona: mala gestió, poc control democràtic i desatenció de l’ajuntament

Des d’Aigua és Vida (Girona) denunciem les anomalies detectades en l’auditoria a l’empresa d’aigües, que revelen exemples de mala gestió privada, poc control democràtic i desatenció per part de l’ajuntament de Girona.

El passat mes d’octubre van sortir a la llum els primers resultats de l’auditoria de control financer i d’eficàcia sobre Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), l’empresa mixta que gestiona el servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià. Aquesta auditoria s’emmarca en una de les condicions exigides a la pròrroga de concessió que es va signar al 2012, en concret a la condició de control financer i d’eficàcia de l’empresa mixta per part dels poders públics.

Des de la plataforma Aigua és Vida volem valorar i posar de manifest les múltiples irregularitats derivades de l’actual forma de gestió de l’aigua a la nostra ciutat. La principal conclusió que es fa evident és que, des de l’any de la signatura del contracte amb l’empresa privada Girona SA (formada per la Caixa, Agbar i FCC), l’any 1976, l’Ajuntament de Girona s’ha desentès de la gestió realitzada pel soci privat, primer com a concessionari i a partir del 1992 com a soci de l’empresa mixta. Així, la majoria dels aspectes que es poden destacar de l’auditoria són conseqüència de les condicions pactades pel mateix Ajuntament, que tenia cedides completes competències al concessionari perquè gestionés el servei d’aigua al seuc riteri. Aquests resultats posen de manifest la conveniència d’un nou model de gestió de l’aigua a la ciutat de Girona, que des d’Aigua és Vida defensem que ha d’implicar la remunicipalització del servei, i la seva gestió pública i transparent. Aquest és el camí que han emprès amb èxit ja molts municipis, des de localitats com Arenys de Munt, Verges o el Figaró, passant per ciutats mitjanes com Mataró, Vilafranca del Penedès o Manresa, fins a grans ciutats com París.

Passant a analitzar les anomalies detectades a l’auditoria, destaquem l’insuficient control democràtic de les decisions preses per AGISSA. El propi informe documenta com el Conseller Delegat de l’empresa, Narcís Piferrer, disposa dels més amplis poders i facultats pel govern de la societat, quedant els òrgans de govern establerts als estatuts, el Consell d’Administració en els qual hi participen els ajuntaments, relegats a les minses funcions exclusives i indelegables que els atribueix la llei. D’altra banda, els propis estatuts de l’empresa disposen que certes decisions s’hauran de prendre per una majoria qualificada al Consell d’Administració, però aquestes normes no s’han respectat fent que moltes decisions fonamentals les prengués de forma directa el Conseller Delegat, fins tot la sol·licitud d’un préstec de 315.000 euros, del qual ni tan sols van ser informats. Afegim que el Conseller Delegat forma part del nucli directiu d’AGISSA, integrat per dues persones, nucli que rep una retribució anual de 187.982,84 €, per les seves funcions (dades de l’any 2013).

D’altra banda, cal posar sobre la taula els diversos exemples de mala gestió de la pròpia empresa que ha revelat l’informe, derivades d’aquesta desatenció de la gestió per part de l’Ajuntament de Girona, alguns dels quals són causants de sobrecostos en la tarifa de l’aigua. Entre ells subratllem:

  • En diverses parts del document s’esmenta la manca de documentació de la qual ha disposat l’auditoria. Això es concreta en una reiteració de dificultats sorgides per la falta d’acreditació de certs moviments comptables, fet que posa de relleu l’opacitat en la gestió d’AGISSA.
  • Algunes de les despeses que indica l’empresa no corresponen a les despeses reals (pàgina 21 i següents), fet que repercuteix en les tarifes dels usuaris, incrementant-les.
  • Tal com es fa palès a la pàgina 92 i següents, es manipulen i compensen despeses i ingressos, a través de traspassos de marges i facturacions internes entre diferents centres de costos. Això implicaria, per una banda, un reflex enganyós de l’estat de l’empresa ja que algunes activitats resultarien deficitàries sense aquests traspassos, i per una altra banda, un increment de les tarifes als usuaris no justificat, ja que podrien ser inferiors si les despeses estiguessin ben imputades.
  • Existeix un excés de retribució al soci privat, ocasionat per la comptabilització com ingressos de l’empresa despeses pròpies autofacturades (pàgina 72).
  • Manca d’acreditació de les despeses d’estructura i falta de documentació, en un 29%, de l’acord dels preus aplicats en els contractes de servei d’aigua i clavegueram que presta l’empresa mixta (pàgina 92).
  • Pel que fa a les inversions, moltes de les presentades per l’empresa no són reals, ja que realment corresponen a despeses corrents de l’empresa i reposicions. De l’auditoria es desprèn que el finançament de les inversions al 2012 es va fer a través d’un crèdit. D’aquest fet es dedueix que s’han estat pagant despeses a través de préstecs, que impliquen futurs increments de les tarifes a causa dels sobrecostos pels interessos d’aquests préstecs (pàgina 77 i següents). Cal afegir que hi ha hagut inversions recurrents pel sanejament, finançades a crèdit, que no s’han justificat ni documentat.
  • Del préstec de 315.000 euros, destinat teòricament a inversions (pàgina 91), 31.565,81 euros no s’han destinat a aquesta finalitat.
Advertisements