EXIGIM A L’AJUNTAMENT DE GIRONA QUE CONVOQUI IMMEDIATAMENT LA TAULA DE MUNICIPALITZACIÓ DE L’AIGUA.

La Plataforma Aigua és Vida Girona, exigeixim a l’Ajuntament de Girona que convoqui immediatament la Taula de Municipalització de l’Aigua, per tal de concretar els passos que s’estan fent cap a la gestió directa del servei d’aigües ordenada judicialment de manera cautelar; així com per traslladar el contingut de l’auditoria i l’informe sobre AGISSA que encara no s’han fet públics.
foto aév.jpg

Valorem molt positivament que els ajuntaments de Girona, Sarrià i Salt hagin arribat a un acord en les condicions per acatar la decisió judicial de traslladar-los el control en la gestió del servei d’aigües, acord que han fet públic avui en roda de premsa, però recordem que encara no s’ha reunit la Taula per la Municipalització. Aquesta, tot i haver sigut convocada la setmana passada, va ser desconvocada adduint falta d’informació suficient per a reunir-se.

A Aigua és Vida Girona considerem que és urgent que el consistori es reuneixi amb les entitats i grups municipals que en formen part, per tal d’explicar amb detall com es concretarà aquesta gestió directa; però també per a traslladar el contingut de l’Auditoria tècnica de 2014 feta a Aigües de Girona, Salt i Sarrià, AGISSA; així com l’informe fet des de l’Àrea d’Intervenció en relació a aquesta, que recordem encara no s’han fet públics.

Alhora, valorem la situació actual com a una oportunitat molt valuosa per a començar a treballar cap a la municipalització definitiva i reclama a l’equip de govern municipal que es posicioni clarament a favor d’assumir la gestió directa un cop acabat el contracte actual, ja que la seva gestió privada s’ha demostrat ineficient i fraudulenta, com demostra el procediment judicial en la que està immersa Girona S.A.

 

 

Anuncis

Girona, Salt i Sarrià de Ter: Gestió Pública de l’aigua per ordre judicial

logoAEV_web

El passat dilluns dia 25 de setembre, el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona va prendre la mesura cautelar d’apartar al soci privat, GIRONA SA, de la gestió del servei d’abastament d’aigua potable dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter. D’aquesta manera, i de forma provisional i excepcional, la gestió de l’empresa mixta AIGÜES DE GIRONA, SALT I SARRIÀ DE TER, SA (AGISSA) passa a mans dels tres ajuntaments, com a administradors judicials, mentre duri tot el procés judicial en el qual es troba immers el soci privat per suposats delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda.

Aquesta mesura, que s’aplica per primera vegada en un servei d’aquestes característiques, es produeix pocs dies després del registre que es va efectuar a les seus tant d’AGISSA, GIRONA SA i PRODAISA, així com també en diversos domicilis particulars d’algunes de les persones que es troben investigades en aquest cas.

Des d’Aigua és Vida Girona volem posar de manifest la nostra preocupació per aquesta investigació, a la vegada que celebrem la mesura cautelar. Venim treballant de forma coordinada des de finals de l’any 2012, mesos abans que es formalitzés la pròrroga del Conveni d’AGISSA, i la nostra tasca ha estat la d’intentar que la gestió del servei d’aigua es passi a gestionar des de l’àmbit públic (gestió directa), degut a la multitud de dubtes que el model actual planteja.

Des de la formació de la Plataforma d’Aigua és Vida Girona, s’han anat posant de manifest, per diversos mitjans, diferents aspectes que no hem entès de la gestió d’AGISSA, posant sobre la taula incidències i irregularitats vàries que s’han pogut detectar (com per exemple el suposat ús del “cànon de la pròrroga del 2013” per a l’adquisició del “Fons Santos Torroella”, manca d’inversió i mal estat de la xarxa en alguns barris, entre d’altres).

Així, amb la decisió que ara pren el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona, juntament amb totes les persones i societats que s’hi troben investigades, creiem que poc a poc es va posant llum sobre aquests aspectes, i esperem que finalment s’acabi formalitzant la “remunicipalització” del servei (gestió directa); tot i que també esperem que qualsevol irregularitat i/o delicte que s’hagi pogut produir sigui convenientment esmenat per les persones i societats que n’han sigut responsables.

Sobre aquesta investigació cal destacar diferents aspectes rellevants. Un d’ells és sobre “QUI” hi ha darrere del soci privat, GIRONA SA, que té el 80% de les accions d’AGISSA. La història de GIRONA SA la trobem sorprenent, i de manera resumida podem dir que és una societat que es va crear a l’efecte per poder gestionar el servei d’aigua de la ciutat de Girona. La seva seu es troba en un despatx d’advocats ubicat a la Travessia del Carril, número 6, de Girona. En aquests moments, l’accionariat de GIRONA SA està format per les següents societats:

  • CaixaBank, SA: 34,22%
  • Aqualia Gestión Integral del Agua SA : 33,61%
  • Societat General d’Aigües de Barcelona SA : 31,42%
  • Altres petits accionistes locals: 0,75%

CaixaBank obté la seva participació de l’absorció que fa de Caixa Girona, l’any 2011. Cal destacar que el darrer president de Caixa Girona, Manel Serra, també es troba investigat en l’operació. Manel Serra va ser tant regidor de l’Ajuntament de Girona pel PSC en el moment de la constitució d’AGISSA, com anys més tard president del Consell d’Administració de GIRONA SA i conseller d’AGISSA. Una vegada més, un cas de portes giratòries de difícil justificació.

Per altra banda, els dos altres socis majoritaris, Aqualia (Grup FCC) i AGBAR, són dues empreses de llarga tradició en la gestió de serveis d’abastament d’aigua, i especialment AGBAR a Catalunya. I aquest és un tema que ens preocupa especialment degut a la gravetat de les irregularitats que s’investiguen en aquest cas, ja que creiem que es poden plantejar patrons de comportament que són traslladables en molts altres serveis.

De fet, la mera investigació per la possible implicació de l’empresa PRODAISA en aquest cas és preocupant, donat que PRODAISA gestiona prop d’una seixantena de municipis a la província de Girona. Les relacions entre GIRONA SA i PRODAISA que s’hi estableixen, fan que des d’Aigua és Vida recomanem la revisió de la majoria dels contractes de gestió indirecta de serveis d’aigua de poblacions que té PRODAISA.

D’acord amb l’abast de les possibles irregularitats que s’estan investigant, podem pràcticament afirmar que s’ha limitat la competència competitiva en la prestació d’aquests serveis. Primer de tot, el conveni de constitució d’AGISSA del 1992 ja impedeix que qualsevol altra empresa pugui presentar oferta per prestar el servei, donat que s’esquiva el concurs emprant una excepció de la llei que creiem que és del tot irregular en aquest cas. I posteriorment, perquè la majoria de les subcontractacions que es fan en el servei es realitzen entre empreses vinculades, pel que no es pot garantir que els preus de les prestacions que es contracten siguin els més ajustats a la realitat.

Des d’Aigua és Vida creiem que aquesta mesura cautelar és una oportunitat per als Ajuntaments per poder establir les bases per una gestió directa del servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter. Primer de tot, cal que els Ajuntaments tinguin aquesta voluntat, i ara sembla que així sigui pel que hem pogut llegir en alguns mitjans de comunicació respecte a l’Ajuntament de Girona, tot i que a hores d’ara encara restem pendents d’escoltar alguna comunicació “oficial” que així ho refermi. Creiem que és un pas imprescindible, i esperem que en els propers dies es faci efectiu en aquest sentit. I la proposta de convocatòria de la “Taula de Municipalització de l’Aigua” que s’ha produït recentment, esperem que també sigui un pas endavant en aquest sentit.

En aquesta Taula de Municipalització de l’Aigua que l’Ajuntament de Girona vol reactivar, després que la deixés inactiva des de pràcticament la seva creació poc temps després de l’aprovació del conveni de pròrroga del 2013, creiem molt important que s’explicitin els següents aspectes:

  • Quin és l’abast de les irregularitats investigats i quin serà el posicionament del govern municipal.
  • Quina és la voluntat de futur per al servei per part del govern municipal (gestió directa, indirecta, li és indiferent), així com el pla de treball a seguir per arribar-hi.
  • Donat el tipus de contracte amb el soci privat, que li permet obtenir certs ingressos de forma periòdica, voldríem saber quines quantitats percebrà anualment el soci privat malgrat no gestioni el servei (amb les previsions de càlcul efectuades, trobem que aquest import podria estar al voltant dels 800.000 € anuals).

A la vegada, també pensem que el nou model de gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter ha d’aconseguir allunyar qualsevol ombra de dubte que ha existit en el passat (mala gestió, corrupció, clientelisme, entre d’altres). I per això considerem que durant el temps que duri aquesta mesura cautelar s’ha d’aconseguir construir una base sòlida pel model de futur, que ha d’incloure una gestió impecable del servei, tant en l’aspecte econòmic, tècnic, com social. I pensem que la inclusió de ponts que facilitin aquesta comunicació amb els ciutadans i que en permetin la seva participació és un aspecte clau.

La Plataforma Aigua és Vida Girona valora molt positivament l’acord de la Taula del Ter, però es manté expectant pel seu compliment  

Aigua és Vida Girona considera que més enllà de consideracions tècniques sobre hectòmetres cúbics i inversions, aquest ha estat un acord històric, segellat després de mesos de difícils negociacions.

Històric perquè és inèdit, ja que des del territori, ajuntaments de la conca cedent i de la conca receptora d’aigua, pagesia i ecologistes, tots junts, han sabut plantejar amb fermesa el greuge hídric del transvasament del riu Ter a Barcelona.

El portaveu d’Aigua és Vida Girona, en Pau Masramon, planteja també la importància d’haver-se entès la situació no com una problemàtica que afecta només a la conca fluvial del riu Ter, sinó com quelcom que afecta a tot el país. Alhora, posa en valor que aquest hagi sigut un acord participatiu. Això posa de relleu que cal que la gestió política dels grans temes incorpori la participació de tots els agents implicats, com en aquest cas les entitats ecologistes com Aigua és Vida. Es crea, doncs, un antecedent molt significatiu en la manera d’entendre la política, en la manera de posar en pràctica la democràcia.

L’entitat, per tant, valora l’acord molt positivament, però recorda que ara cal assegurar que es compleix, i és per això que es manté expectant i durà a terme un seguiment exhaustiu pel que fa al compliment de les mesures acordades.

pau-acord-ter.jpg

Intervenció del portaveu d’Aigua és Vida Girona, en Pau Masramon,
a l’acte de signatura de l’acord de la Taula del Ter, del passat 2 d’agost.

INICIEM LA CAMPANYA “AIGUA DE TOTES” PER A LA MUNICIPALITZACIÓ DEL SERVEI D’AIGUA A GIRONA

logoAEV_web

El 2020 és la data en què acaba el contracte de gestió de l’aigua que l’Ajuntament de Girona té amb Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA). El consistori ha de començar a plantejar què farà quan venci, si convocar un nou concurs d’adjudicació o municipalitzar el servei.

Tot i l’existència de la Comissió de municipalització al Consistori, aquesta no s’ha reunit. Per això, hem reiterat constantment el nostre malestar perquè no s’estigui treballant en aquest sentit, ja que l’aigua és un dret humà, com a element imprescindible per a la vida, i per tant no hauria d’estar sotmesa a l’ànim de lucre i al mercadeig.

Sempre hem defensat un model públic de gestió integral de l’aigua sota control social, en el que es garanteixi la qualitat i l’accés al servei per a tothom, així com mesures de control que impedeixin casos com els incompliments actuals per part d’AGISSA.

És per això que inicien una campanya per a la municipalització de l’aigua. La campanya “Aigua de totes” ha començat avui, divendres 19 de maig amb una parada a la Plaça Catalunya on hem pogut parlar amb moltes persones interessades i hem pogut explicar la nostra campanya.

 

Estigueu atents els propers mesos, que des d’Aigua és Vida Girona no pararem d’agitar la ciutat!!! Seguim!!!

 

Aigua és Vida demana que la comissió d’investigació sobre el servei d’aigua que s’està duent a terme a Girona sigui totalment oberta, pública i transparent

Després de les notícies recents aparegudes en els mitjans de comunicació referents a la comissió d’investigació sobre la gestió feta per l’empresa mixta del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), creiem oportú fer alguns comentaris al respecte de les mateixes i també respecte a la comissió.

En primer lloc, considerem necessari que la ciutadania de Girona conegui com s’ha estat gestionant, i es gestiona, un recurs públic com és l’aigua a través d’un servei que també és públic, tot i estar delegat a una empresa mixta. Com posava de manifest l’última auditoria que es va fer, i que Aigua és Vida va comentar en un anterior comunicat de premsa, aquesta gestió ha distat molt de ser exemplar: la falta de control democràtic de les decisions preses per l’empresa; la deixadesa de les administracions en el control de la gestió; la nul·la democràcia en la presa de decisions; la falta de justificació d’inversions, despeses i moviments comptables; els excessos de retribució de la part privada, etc. A més, el fet que recentment gran part dels ingressos que obté l’Ajuntament de Girona a partir del servei d’aigua (el cànon de concessió) es destinessin a la compra del fons Santos Torroella (tot i l’ara ja gairebé ridícula negació per part de l’alcalde) ens indica que aquesta gestió actualment també està lluny de ser un servei públic com cal, amb un bon control social i democràtic.

Per tot això, és evident que cal investigar com s’han produït aquestes irregularitats, i segurament una comissió d’investigació sigui una bona fórmula. Ara bé, des d’Aigua és Vida no compartim ni entenem el fet que el treball d’aquesta comissió no sigui totalment transparent. No estan en joc informacions privades ni personals de ningú, sinó conèixer el funcionament d’un servei públic que és de vital importància per a la ciutadania i que, a més, ha estat qüestionat de forma important per l’auditoria comentada anteriorment. No entenem ni compartim aquesta confidencialitat i, encara menys, que els resultats i conclusions de la comissió no es facin públiques fins que finalitzin totes les sessions. No entenem que no es faci públic tot el que s’hi va desenvolupant de manera continuada. Aquesta manca de transparència en el funcionament de la comissió no ajuda a esborrar les ombres de dubte que s’han anat posant sobre el funcionament d’AGISSA, sinó tot el contrari, les allarguen. Considerant que l’Ajuntament de Girona es situa entre els menys transparents de tot l’estat, el mantenir la comissió d’investigació sobre el servei d’aigua fora de l’accés públic encara referma més aquesta situació.

Per això, demanem que la comissió d’investigació sobre el servei municipal d’aigua continuï la seva tasca i que sigui totalment transparent, pel fet de tractar-s’hi un assumpte que és d’interès de tota la ciutadania: la gestió d’un recurs públic com l’aigua potable, que és un dels Drets Humans segons l’ONU. Entorpir el funcionament de la comissió i continuar amb sessions tancades només contribueix a generar més desconfiança sobre les informacions que s’hi treballen i exposen. A més, no se’ns acut millor argument per continuar investigant que les informacions aparegudes sobre la mala gestió del servei d’aigua. Cal aclarir totes aquestes informacions, rendir comptes i donar explicacions a la ciutadania sobre aquesta qüestió.

Per altra banda, també volem refermar-nos en el que ja vam indicar en el moment de la pròrroga del contracte que es va fer l’any 2012: Aigua és Vida s’oposa a aquesta fórmula, per considerar-la perversa. Continuem sense entendre com és possible que el contracte d’aigua, sense pujar-ne el preu (la tarifa), permetés a l’empresa privada, durant el període dels 8 anys de pròrroga, aportar un cànon nou de 3,75 milions d’euros, fer inversions per import de 2,6 milions d’euros, i eixugar gairebé 3,5 milions d’euros de deute. Si l’empresa podia fer tot això, donant la mateixa qualitat de servei, què és el que havia estat fent des de l’any 1992, quan es va crear l’empresa mixta? O millor dit, des del 1976, inici de la gestió de Girona S.A.?

Ens preguntàvem en el moment de la pròrroga, i ens seguim preguntant, si hi ha hagut algun tipus d’irresponsabilitat política, ja que no enteníem, ni entenem, que tal com indica l’auditoria, ningú dins de l’Ajuntament de Girona hagués fet el convenient seguiment de l’empresa d’aigües, ni del seu soci privat, i que això hagi pogut suposar que els ciutadans de Girona, Salt i Sarrià de Ter haguem estat pagant més diners dels necessaris per un servei que ha obtingut marges molt significatius, que s’ha emportat l’empresa privada com a beneficis, gràcies a la gestió d’un servei tan bàsic com és el l’abastiment d’aigua potable. No es pot dir que “tot es va fer bé” quan totes les informacions que han aparegut sobre la gestió d’aquest servei públic apunten el contrari i ens reafirmen en els dubtes i l’oposició vers aquest model. Per això, creiem convenient reclamar una vegada més que el servei d’aigua passi a ser de gestió municipal i sota control social per tal de garantir la transparència de la seva gestió, que ara per ara és força tèrbola.

Auditoria a Aigües de Girona: mala gestió, poc control democràtic i desatenció de l’ajuntament

Des d’Aigua és Vida (Girona) denunciem les anomalies detectades en l’auditoria a l’empresa d’aigües, que revelen exemples de mala gestió privada, poc control democràtic i desatenció per part de l’ajuntament de Girona.

El passat mes d’octubre van sortir a la llum els primers resultats de l’auditoria de control financer i d’eficàcia sobre Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), l’empresa mixta que gestiona el servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià. Aquesta auditoria s’emmarca en una de les condicions exigides a la pròrroga de concessió que es va signar al 2012, en concret a la condició de control financer i d’eficàcia de l’empresa mixta per part dels poders públics.

Des de la plataforma Aigua és Vida volem valorar i posar de manifest les múltiples irregularitats derivades de l’actual forma de gestió de l’aigua a la nostra ciutat. La principal conclusió que es fa evident és que, des de l’any de la signatura del contracte amb l’empresa privada Girona SA (formada per la Caixa, Agbar i FCC), l’any 1976, l’Ajuntament de Girona s’ha desentès de la gestió realitzada pel soci privat, primer com a concessionari i a partir del 1992 com a soci de l’empresa mixta. Així, la majoria dels aspectes que es poden destacar de l’auditoria són conseqüència de les condicions pactades pel mateix Ajuntament, que tenia cedides completes competències al concessionari perquè gestionés el servei d’aigua al seuc riteri. Aquests resultats posen de manifest la conveniència d’un nou model de gestió de l’aigua a la ciutat de Girona, que des d’Aigua és Vida defensem que ha d’implicar la remunicipalització del servei, i la seva gestió pública i transparent. Aquest és el camí que han emprès amb èxit ja molts municipis, des de localitats com Arenys de Munt, Verges o el Figaró, passant per ciutats mitjanes com Mataró, Vilafranca del Penedès o Manresa, fins a grans ciutats com París.

Passant a analitzar les anomalies detectades a l’auditoria, destaquem l’insuficient control democràtic de les decisions preses per AGISSA. El propi informe documenta com el Conseller Delegat de l’empresa, Narcís Piferrer, disposa dels més amplis poders i facultats pel govern de la societat, quedant els òrgans de govern establerts als estatuts, el Consell d’Administració en els qual hi participen els ajuntaments, relegats a les minses funcions exclusives i indelegables que els atribueix la llei. D’altra banda, els propis estatuts de l’empresa disposen que certes decisions s’hauran de prendre per una majoria qualificada al Consell d’Administració, però aquestes normes no s’han respectat fent que moltes decisions fonamentals les prengués de forma directa el Conseller Delegat, fins tot la sol·licitud d’un préstec de 315.000 euros, del qual ni tan sols van ser informats. Afegim que el Conseller Delegat forma part del nucli directiu d’AGISSA, integrat per dues persones, nucli que rep una retribució anual de 187.982,84 €, per les seves funcions (dades de l’any 2013).

D’altra banda, cal posar sobre la taula els diversos exemples de mala gestió de la pròpia empresa que ha revelat l’informe, derivades d’aquesta desatenció de la gestió per part de l’Ajuntament de Girona, alguns dels quals són causants de sobrecostos en la tarifa de l’aigua. Entre ells subratllem:

  • En diverses parts del document s’esmenta la manca de documentació de la qual ha disposat l’auditoria. Això es concreta en una reiteració de dificultats sorgides per la falta d’acreditació de certs moviments comptables, fet que posa de relleu l’opacitat en la gestió d’AGISSA.
  • Algunes de les despeses que indica l’empresa no corresponen a les despeses reals (pàgina 21 i següents), fet que repercuteix en les tarifes dels usuaris, incrementant-les.
  • Tal com es fa palès a la pàgina 92 i següents, es manipulen i compensen despeses i ingressos, a través de traspassos de marges i facturacions internes entre diferents centres de costos. Això implicaria, per una banda, un reflex enganyós de l’estat de l’empresa ja que algunes activitats resultarien deficitàries sense aquests traspassos, i per una altra banda, un increment de les tarifes als usuaris no justificat, ja que podrien ser inferiors si les despeses estiguessin ben imputades.
  • Existeix un excés de retribució al soci privat, ocasionat per la comptabilització com ingressos de l’empresa despeses pròpies autofacturades (pàgina 72).
  • Manca d’acreditació de les despeses d’estructura i falta de documentació, en un 29%, de l’acord dels preus aplicats en els contractes de servei d’aigua i clavegueram que presta l’empresa mixta (pàgina 92).
  • Pel que fa a les inversions, moltes de les presentades per l’empresa no són reals, ja que realment corresponen a despeses corrents de l’empresa i reposicions. De l’auditoria es desprèn que el finançament de les inversions al 2012 es va fer a través d’un crèdit. D’aquest fet es dedueix que s’han estat pagant despeses a través de préstecs, que impliquen futurs increments de les tarifes a causa dels sobrecostos pels interessos d’aquests préstecs (pàgina 77 i següents). Cal afegir que hi ha hagut inversions recurrents pel sanejament, finançades a crèdit, que no s’han justificat ni documentat.
  • Del préstec de 315.000 euros, destinat teòricament a inversions (pàgina 91), 31.565,81 euros no s’han destinat a aquesta finalitat.