La Plataforma Aigua és Vida Girona valora molt positivament l’acord de la Taula del Ter, però es manté expectant pel seu compliment  

Aigua és Vida Girona considera que més enllà de consideracions tècniques sobre hectòmetres cúbics i inversions, aquest ha estat un acord històric, segellat després de mesos de difícils negociacions.

Històric perquè és inèdit, ja que des del territori, ajuntaments de la conca cedent i de la conca receptora d’aigua, pagesia i ecologistes, tots junts, han sabut plantejar amb fermesa el greuge hídric del transvasament del riu Ter a Barcelona.

El portaveu d’Aigua és Vida Girona, en Pau Masramon, planteja també la importància d’haver-se entès la situació no com una problemàtica que afecta només a la conca fluvial del riu Ter, sinó com quelcom que afecta a tot el país. Alhora, posa en valor que aquest hagi sigut un acord participatiu. Això posa de relleu que cal que la gestió política dels grans temes incorpori la participació de tots els agents implicats, com en aquest cas les entitats ecologistes com Aigua és Vida. Es crea, doncs, un antecedent molt significatiu en la manera d’entendre la política, en la manera de posar en pràctica la democràcia.

L’entitat, per tant, valora l’acord molt positivament, però recorda que ara cal assegurar que es compleix, i és per això que es manté expectant i durà a terme un seguiment exhaustiu pel que fa al compliment de les mesures acordades.

pau-acord-ter.jpg

Intervenció del portaveu d’Aigua és Vida Girona, en Pau Masramon,
a l’acte de signatura de l’acord de la Taula del Ter, del passat 2 d’agost.

INICIEM LA CAMPANYA “AIGUA DE TOTES” PER A LA MUNICIPALITZACIÓ DEL SERVEI D’AIGUA A GIRONA

logoAEV_web

El 2020 és la data en què acaba el contracte de gestió de l’aigua que l’Ajuntament de Girona té amb Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA). El consistori ha de començar a plantejar què farà quan venci, si convocar un nou concurs d’adjudicació o municipalitzar el servei.

Tot i l’existència de la Comissió de municipalització al Consistori, aquesta no s’ha reunit. Per això, hem reiterat constantment el nostre malestar perquè no s’estigui treballant en aquest sentit, ja que l’aigua és un dret humà, com a element imprescindible per a la vida, i per tant no hauria d’estar sotmesa a l’ànim de lucre i al mercadeig.

Sempre hem defensat un model públic de gestió integral de l’aigua sota control social, en el que es garanteixi la qualitat i l’accés al servei per a tothom, així com mesures de control que impedeixin casos com els incompliments actuals per part d’AGISSA.

És per això que inicien una campanya per a la municipalització de l’aigua. La campanya “Aigua de totes” ha començat avui, divendres 19 de maig amb una parada a la Plaça Catalunya on hem pogut parlar amb moltes persones interessades i hem pogut explicar la nostra campanya.

 

Estigueu atents els propers mesos, que des d’Aigua és Vida Girona no pararem d’agitar la ciutat!!! Seguim!!!

 

Aigua és Vida demana que la comissió d’investigació sobre el servei d’aigua que s’està duent a terme a Girona sigui totalment oberta, pública i transparent

Després de les notícies recents aparegudes en els mitjans de comunicació referents a la comissió d’investigació sobre la gestió feta per l’empresa mixta del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), creiem oportú fer alguns comentaris al respecte de les mateixes i també respecte a la comissió.

En primer lloc, considerem necessari que la ciutadania de Girona conegui com s’ha estat gestionant, i es gestiona, un recurs públic com és l’aigua a través d’un servei que també és públic, tot i estar delegat a una empresa mixta. Com posava de manifest l’última auditoria que es va fer, i que Aigua és Vida va comentar en un anterior comunicat de premsa, aquesta gestió ha distat molt de ser exemplar: la falta de control democràtic de les decisions preses per l’empresa; la deixadesa de les administracions en el control de la gestió; la nul·la democràcia en la presa de decisions; la falta de justificació d’inversions, despeses i moviments comptables; els excessos de retribució de la part privada, etc. A més, el fet que recentment gran part dels ingressos que obté l’Ajuntament de Girona a partir del servei d’aigua (el cànon de concessió) es destinessin a la compra del fons Santos Torroella (tot i l’ara ja gairebé ridícula negació per part de l’alcalde) ens indica que aquesta gestió actualment també està lluny de ser un servei públic com cal, amb un bon control social i democràtic.

Per tot això, és evident que cal investigar com s’han produït aquestes irregularitats, i segurament una comissió d’investigació sigui una bona fórmula. Ara bé, des d’Aigua és Vida no compartim ni entenem el fet que el treball d’aquesta comissió no sigui totalment transparent. No estan en joc informacions privades ni personals de ningú, sinó conèixer el funcionament d’un servei públic que és de vital importància per a la ciutadania i que, a més, ha estat qüestionat de forma important per l’auditoria comentada anteriorment. No entenem ni compartim aquesta confidencialitat i, encara menys, que els resultats i conclusions de la comissió no es facin públiques fins que finalitzin totes les sessions. No entenem que no es faci públic tot el que s’hi va desenvolupant de manera continuada. Aquesta manca de transparència en el funcionament de la comissió no ajuda a esborrar les ombres de dubte que s’han anat posant sobre el funcionament d’AGISSA, sinó tot el contrari, les allarguen. Considerant que l’Ajuntament de Girona es situa entre els menys transparents de tot l’estat, el mantenir la comissió d’investigació sobre el servei d’aigua fora de l’accés públic encara referma més aquesta situació.

Per això, demanem que la comissió d’investigació sobre el servei municipal d’aigua continuï la seva tasca i que sigui totalment transparent, pel fet de tractar-s’hi un assumpte que és d’interès de tota la ciutadania: la gestió d’un recurs públic com l’aigua potable, que és un dels Drets Humans segons l’ONU. Entorpir el funcionament de la comissió i continuar amb sessions tancades només contribueix a generar més desconfiança sobre les informacions que s’hi treballen i exposen. A més, no se’ns acut millor argument per continuar investigant que les informacions aparegudes sobre la mala gestió del servei d’aigua. Cal aclarir totes aquestes informacions, rendir comptes i donar explicacions a la ciutadania sobre aquesta qüestió.

Per altra banda, també volem refermar-nos en el que ja vam indicar en el moment de la pròrroga del contracte que es va fer l’any 2012: Aigua és Vida s’oposa a aquesta fórmula, per considerar-la perversa. Continuem sense entendre com és possible que el contracte d’aigua, sense pujar-ne el preu (la tarifa), permetés a l’empresa privada, durant el període dels 8 anys de pròrroga, aportar un cànon nou de 3,75 milions d’euros, fer inversions per import de 2,6 milions d’euros, i eixugar gairebé 3,5 milions d’euros de deute. Si l’empresa podia fer tot això, donant la mateixa qualitat de servei, què és el que havia estat fent des de l’any 1992, quan es va crear l’empresa mixta? O millor dit, des del 1976, inici de la gestió de Girona S.A.?

Ens preguntàvem en el moment de la pròrroga, i ens seguim preguntant, si hi ha hagut algun tipus d’irresponsabilitat política, ja que no enteníem, ni entenem, que tal com indica l’auditoria, ningú dins de l’Ajuntament de Girona hagués fet el convenient seguiment de l’empresa d’aigües, ni del seu soci privat, i que això hagi pogut suposar que els ciutadans de Girona, Salt i Sarrià de Ter haguem estat pagant més diners dels necessaris per un servei que ha obtingut marges molt significatius, que s’ha emportat l’empresa privada com a beneficis, gràcies a la gestió d’un servei tan bàsic com és el l’abastiment d’aigua potable. No es pot dir que “tot es va fer bé” quan totes les informacions que han aparegut sobre la gestió d’aquest servei públic apunten el contrari i ens reafirmen en els dubtes i l’oposició vers aquest model. Per això, creiem convenient reclamar una vegada més que el servei d’aigua passi a ser de gestió municipal i sota control social per tal de garantir la transparència de la seva gestió, que ara per ara és força tèrbola.

Auditoria a Aigües de Girona: mala gestió, poc control democràtic i desatenció de l’ajuntament

Des d’Aigua és Vida (Girona) denunciem les anomalies detectades en l’auditoria a l’empresa d’aigües, que revelen exemples de mala gestió privada, poc control democràtic i desatenció per part de l’ajuntament de Girona.

El passat mes d’octubre van sortir a la llum els primers resultats de l’auditoria de control financer i d’eficàcia sobre Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), l’empresa mixta que gestiona el servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià. Aquesta auditoria s’emmarca en una de les condicions exigides a la pròrroga de concessió que es va signar al 2012, en concret a la condició de control financer i d’eficàcia de l’empresa mixta per part dels poders públics.

Des de la plataforma Aigua és Vida volem valorar i posar de manifest les múltiples irregularitats derivades de l’actual forma de gestió de l’aigua a la nostra ciutat. La principal conclusió que es fa evident és que, des de l’any de la signatura del contracte amb l’empresa privada Girona SA (formada per la Caixa, Agbar i FCC), l’any 1976, l’Ajuntament de Girona s’ha desentès de la gestió realitzada pel soci privat, primer com a concessionari i a partir del 1992 com a soci de l’empresa mixta. Així, la majoria dels aspectes que es poden destacar de l’auditoria són conseqüència de les condicions pactades pel mateix Ajuntament, que tenia cedides completes competències al concessionari perquè gestionés el servei d’aigua al seuc riteri. Aquests resultats posen de manifest la conveniència d’un nou model de gestió de l’aigua a la ciutat de Girona, que des d’Aigua és Vida defensem que ha d’implicar la remunicipalització del servei, i la seva gestió pública i transparent. Aquest és el camí que han emprès amb èxit ja molts municipis, des de localitats com Arenys de Munt, Verges o el Figaró, passant per ciutats mitjanes com Mataró, Vilafranca del Penedès o Manresa, fins a grans ciutats com París.

Passant a analitzar les anomalies detectades a l’auditoria, destaquem l’insuficient control democràtic de les decisions preses per AGISSA. El propi informe documenta com el Conseller Delegat de l’empresa, Narcís Piferrer, disposa dels més amplis poders i facultats pel govern de la societat, quedant els òrgans de govern establerts als estatuts, el Consell d’Administració en els qual hi participen els ajuntaments, relegats a les minses funcions exclusives i indelegables que els atribueix la llei. D’altra banda, els propis estatuts de l’empresa disposen que certes decisions s’hauran de prendre per una majoria qualificada al Consell d’Administració, però aquestes normes no s’han respectat fent que moltes decisions fonamentals les prengués de forma directa el Conseller Delegat, fins tot la sol·licitud d’un préstec de 315.000 euros, del qual ni tan sols van ser informats. Afegim que el Conseller Delegat forma part del nucli directiu d’AGISSA, integrat per dues persones, nucli que rep una retribució anual de 187.982,84 €, per les seves funcions (dades de l’any 2013).

D’altra banda, cal posar sobre la taula els diversos exemples de mala gestió de la pròpia empresa que ha revelat l’informe, derivades d’aquesta desatenció de la gestió per part de l’Ajuntament de Girona, alguns dels quals són causants de sobrecostos en la tarifa de l’aigua. Entre ells subratllem:

  • En diverses parts del document s’esmenta la manca de documentació de la qual ha disposat l’auditoria. Això es concreta en una reiteració de dificultats sorgides per la falta d’acreditació de certs moviments comptables, fet que posa de relleu l’opacitat en la gestió d’AGISSA.
  • Algunes de les despeses que indica l’empresa no corresponen a les despeses reals (pàgina 21 i següents), fet que repercuteix en les tarifes dels usuaris, incrementant-les.
  • Tal com es fa palès a la pàgina 92 i següents, es manipulen i compensen despeses i ingressos, a través de traspassos de marges i facturacions internes entre diferents centres de costos. Això implicaria, per una banda, un reflex enganyós de l’estat de l’empresa ja que algunes activitats resultarien deficitàries sense aquests traspassos, i per una altra banda, un increment de les tarifes als usuaris no justificat, ja que podrien ser inferiors si les despeses estiguessin ben imputades.
  • Existeix un excés de retribució al soci privat, ocasionat per la comptabilització com ingressos de l’empresa despeses pròpies autofacturades (pàgina 72).
  • Manca d’acreditació de les despeses d’estructura i falta de documentació, en un 29%, de l’acord dels preus aplicats en els contractes de servei d’aigua i clavegueram que presta l’empresa mixta (pàgina 92).
  • Pel que fa a les inversions, moltes de les presentades per l’empresa no són reals, ja que realment corresponen a despeses corrents de l’empresa i reposicions. De l’auditoria es desprèn que el finançament de les inversions al 2012 es va fer a través d’un crèdit. D’aquest fet es dedueix que s’han estat pagant despeses a través de préstecs, que impliquen futurs increments de les tarifes a causa dels sobrecostos pels interessos d’aquests préstecs (pàgina 77 i següents). Cal afegir que hi ha hagut inversions recurrents pel sanejament, finançades a crèdit, que no s’han justificat ni documentat.
  • Del préstec de 315.000 euros, destinat teòricament a inversions (pàgina 91), 31.565,81 euros no s’han destinat a aquesta finalitat.

L’aigua clara: el cànon de la pròrroga de l’aigua a Girona i el fons d’art Santos Torroella

Des de la Plataforma Aigua és Vida creiem necessari aclarir la informació que ha aparegut durant les últimes setmanes en relació a la compra del fons d’art Santos Torroella per part de l’Ajuntament de Girona, per un import de 3,9 milions d’euros, que el mateix consistori ha confirmat que es farà amb els diners del cànon de la pròrroga del servei d’Aigua.

Per part de l’Ajuntament de Girona s’ha afirmat que aquesta fórmula implica que l’Ajuntament no s’endeuta. El mateix alcalde de Girona, que també forma part del consell d’administració d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A. (AGISSA), va negar “rotundament” que els diners del cànon de la pròrroga del servei d’aigua sortissin del rebut de l’aigua que paguem tots i totes les ciutadanes.

Vistes aquestes informacions, creiem que és imprescindible esvaïr els dubtes i equívocs en relació a aquest tema, i explicar a la ciutadania què és aquest cànon i com es finança, que no és, en absolut, tal i com ha explicat l’Ajuntament i el mateix alcalde.

En primer lloc, és important clarificar que el cànon que s’utilitzarà per a la compra del fons Santos Torroella no és el que habitualment es coneix com el “cànon de l’aigua”. Aquest cànon de l’aigua sol fer referència a un import que s’inclou al rebut de l’aigua que paguem els i les ciutadanes, que s’ingressa a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i que serveix per cobrir els costos del cicle de l’aigua (depuradores, recuperació d’aqüífers, etc.).

El cànon que pagarà el fons Santos Torroella no té res a veure amb aquest cànon de l’aigua de l’ACA. Es tracta del cànon inicial de la pròrroga del servei d’aigua, i és una condició que es va incloure en el conveni de la pròrroga de la concessió del servei d’aigua a AGISSA, acordada fa un any per l’Ajuntament de Girona. Concretament, la condició 8a del conveni de pròrroga diu el següent:

condicio8_1

Per tant, el primer pas d’aquest cànon inicial de la pròrroga del servei d’aigua fixa que el soci privat d’AGISSA (AGISSA és una empresa mixta, on el 20% del capital correspon als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià, i el 80% restant està format per una societat, Girona S.A., composta per La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia gairebé a parts iguals) avança 3,75 milions d’euros a AGISSA, que els transfereix als ajuntaments.

Fins aquí, sabem que els ajuntaments obtenen 3,75 milions d’euros de la part privada d’AGISSA. Uns diners dels quals una part molt important ara sabem que l’Ajuntament de Girona els destinarà a la compra del fons Santos Torroella. Aquests diners, però, són una donació, una penyora…? Si seguim llegint el mateix punt del conveni, trobem el següent:

condicio8_2

Aquesta és la part important, que l’Ajuntament de Girona no ha explicat enlloc públicament: com es tornen al soci privat (a La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) els 3,75 milions d’euros. Això es fa a través d’AGISSA, que retorna aquest import, amb interessos, al soci privat.

Amb aquesta operació és completament cert que l’Ajuntament no s’endeuta gens, perquè no ha de retornar ni un euro d’aquest cànon incial de la pròrroga del servei d’aigua. Els 3,75 milions d’euros no els torna l’Ajuntament: els torna AGISSA, amb interessos.

Ara la pregunta és: com aconsegueix AGISSA 3,75 milions d’euros més interessos per tornar-los al seu soci privat? Això només ho pot fer a través dels ingressos que genera AGISSA, que consisteixen en la venda d’aigua a tots i totes les que paguem el rebut de l’aigua a aquesta empresa. Per tant, els 3,75 milions d’euros del cànon inicial de la pròrroga, els paguem entre tots i totes amb el rebut de l’aigua, i amb interessos. Si aquest cànon es destina a la compra del fons Santos Torroella, això és el mateix que dir que el fons es pagarà amb els nostres rebuts de l’aigua.

Per aquesta via, l’Ajuntament de Girona aconsegueix un finançament extra sense perdre-hi res, perquè no s’endeuta. El soci privat d’AGISSA (La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) no tan sols tampoc no hi perd res, sinó que hi guanya, a través dels interessos (que no s’ha fet públic de quin tipus són). A més, pel soci privat d’AGISSA es tracta d’un préstec sense cap mena de risc, perquè la font del retorn dels diners som nosaltres, amb els nostres rebuts, que a més es van apujant. I l’aigua no la deixarem de pagar perquè, encara que sigui tractada com una simple mercaderia i no com un dret, la necessitem per viure.

Es tracta, doncs, d’una operació rodona per a totes les bandes, menys per la dels ciutadans. Una operació que, d’altra banda, justifica que haguem de patir cada any augments en el preu de la tarifa de com a mínim la variació de l’IPC interanaual, com queda fixat en la condició dotzena del mateix document de pròrroga:

condicio12

A la vista d’aquestes dades, acordades per l’Ajuntament de Girona al ple de l’11 de març de 2013, i del qual el seu alcalde forma part del consell d’administració d’AGISSA, l’Ajuntament de Girona no pot afirmar que el pagament del fons Santos Torroella, que ja sabem que es farà amb el cànon inicial de la pròrroga del servei d’aigua, no sortirà dels rebuts de l’aigua. Afirmar això implica o bé no explicar la veritat, o bé desconèixer el correcte funcionament d’aquesta operació entre el soci privat d’AGISSA i el mateix Ajuntament.

Finalment, des de la Plataforma Aigua és Vida també volem denunciar l’essència mateixa d’aquest cànon inicial de la pròrroga del servei d’aigua, que suposa carregar uns costos al servei de distribució i abastament d’aigua, que no tenen absolutament res a veure amb el mateix servei. Reiterem la necessitat que el rebut de l’aigua només serveixi per pagar els costos del servei d’aigua, i no altres operacions que tan sols fan incrementar aquests costos, en un moment especialment difícil per a moltes famílies que tenen problemes per fer front a aquesta i altres despeses bàsiques, com l’habitatge, l’energia o l’alimentació.

PD1. Aquí us podeu descarregar el conveni de la pròrroga del servei d’aigua en un document pdf.

PD2. Qui paga què, i com? Esquema de la relació entre el cànon de la pròrroga del servei d’aigua i la compra del fons Santos Torroella, en 4 senzills passos. Feu difusió:

Esquema funcionament cànon aigua

Comunicat en relació al cànon de l’aigua i la compra de la col·lecció Santos Torroella per part de l’ajuntament de Girona

Arran de les darreres informacions a la premsa gironina sobre de la compra del fons d’art Santos Torroella per part de l’ajuntament de Girona que semblen indicar que la compra (3,9 milions d’euros) es pagarà, en part, amb el cànon de l’aigua, des de l’assemblea de Girona i Salt de la plataforma Aigua és Vida volem fer algunes consideracions sobre el tema i explicar en què consisteix aquest cànon.

D’on surten els diners del cànon?

Segons la condició 8a del conveni de la pròrroga de la concessió del servei d’aigua fins l’any 2020 a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA (AGISSA; empresa que ve gestionant el servei des de 1976, privada en un 80%, controlat per la Caixa, Agbar i FCC-Aqualia), aprovada fa un any per l’ajuntament malgrat una important oposició ciutadana i de moltes entitats, s’especifica un cànon inicial on el soci privat d’AGISSA (aquest 80% de la Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) aportarà 3,75 milions d’euros als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, en tres anys. Aquests diners li seran retornats amb interessos a través d’AGISSA, al llarg de vuit anys.

Com es retorna el cànon?

L’Ajuntament ha argumentat que d’aquesta manera no s’incrementarà l’endeutament municipal. Tal com es presenta sovint aquest cànon, sembla una donació. Res més lluny de la veritat: com s’explica al mateix document abans esmentat, es tracta d’un préstec, que s’ha de retornar al soci privat a través dels ingressos d’AGISSA: és a dir, amb els rebuts de l’aigua que paguem tota la ciutadania. En altres paraules: AGISSA fa de banc de l’Ajuntament, assumint costos ben diferents del que és només el servei d’aigua i repercutint-los sobre els abonats. De fet, el conveni de pròrroga ho diu ben clar (condició 12a): l’aigua s’incrementarà anualment d’acord amb la pujada de l’IPC fins a la finalització de la concessió. Per tant, per tal de retornar aquest cànon, i a més si els costos del servei pugen per algun altre motiu propi del servei, també hi haurà aquest increment addicional. De fet, al cap de 3 mesos de la renovació del contracte l’Ajuntament ja va aplicar el primer increment de la tarifa d’acord amb l’IPC de Catalunya, i es va justificar perquè si no es feia s’incompliria el contracte.

Amb aquest cànon-préstec, l’Ajuntament té capacitat econòmica suficient per poder pagar, per exemple, una col·lecció de quadres sense necessitat d’endeutar-se  tècnicament, però els ciutadans de Girona sí que estem endeutats, que al cap i a la fi és el mateix.

Des d’Aigua és Vida volem reiterar la denúncia d’aquest cànon i l’exigència que el rebut de  l’aigua només serveixi per pagar els costos derivats del servei d’aigua, i més tractant-se d’un servei tan essencial i imprescindible. També denunciem la perversió d’incrementar innecessàriament el rebut de l’aigua pel fet d’incloure-hi costos que res tenen a veure amb l’aigua, i més quan moltes famílies i particulars tenen problemes per fer front a aquest i altres rebuts de serveis bàsics (habitatge, llum, calefacció…).