El cabal del Ter

El 1959, el govern franquista aprovava la “Ley del Ter”, que havia de servir per permetre el transvasament d’aigua del riu cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquesta llei, també assegurava unes garanties de cabal mínim per a la conca del Ter, que es fixaven en 3 m3/s al seu pas per Girona. El Ter, però, es va convertir des dels anys 60 en la principal font d’abastament d’aigua per una conurbació en creixement continu.  Com a conseqüència, la pressió sobre el riu va anar augmentant, fins arribar a l’extrem que en els últims anys el 75% del seu cabal ha estat transvasat cap a Barcelona, a través de la canonada que surt del Pasteral. Citant Ramon Folch, “El Ter neix a Ull de Ter i desemboca a Santa Coloma de Gramanet”. El riu, en la majoria de mesos no té prou aigua, i el resultat és que no s’ha complert la llei del Ter ni el més recent Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya, que fixa els cabals mínims ecològics d’aquests rius. En paral·lel, des de l’any 1964 s’ha mesurat una reducció del 44% del cabal del Ter abans del transvasament, atribuïble entre altres causes al canvi climàtic. La situació del riu, per tant, és crítica. El Ter cada cop té menys aigua, però la demanda no disminueix ni el transvasament tampoc.

De moment, cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys per poder capgirar la situació, han resultat satisfactòries ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon) i assegurar al mateix temps un cabal mínim adequat per al Ter.

Per més informació i dades sobre la situació del Ter, podeu consultar: